L'ESCULTURA EGÍPCIA
Trets generals
Es tracta d'una escultura de caràcter religiós i funerari.
Les formes
escultòriques representen,
A) d'una banda, als déus del panteó egipci i al faraó com a
déu-home, com un ser sobrenatural,
B)i per un altre, personatges de la cort i escenes de la
vida quotidiana
El tractament de les formes varia segons es tracti d'unes o
d'unes altres.
No es tracta d'una escultura per embellir, ja que només pot
ser contemplada per l'ànima del mort.
· Les formes bàsiques són el relleu (policromat) i l'escultura
exempta o punt rodó.
· L'artista concep la figura humana sempre en tensió física
i espiritual totalment aliena a la vida diària.
La idealització és una norma bàsica de la plàstica egípcia.
L’escultura reial
· La pedra dura (basalt, granit, diorita, etc.) i la
calcària va ser la matèria primera empleada en l’escultura. També es van
utilitzar materials nobles com l'or o l'ivori, avui desapareguts.
· L’escultura real egípcia presenta una sèrie de
convencionalismes i estereotips que es repeteixen al llarg de segles, com són:
-- La proporcionalitat
en la representació del cos humà : el cànon dels 18 punys.
La clara presència
d'un cànon, d'una norma compositiva que regula com han de ser realitzades les
obres. Com a ideal d'aquest cànon hem de considerar una figura humana posada en
peus, en la qual la longitud total del representat (des del centre del front
fins a la planta del peu) guardi una determinada proporció, exactament la de 18
vegades la mesura del puny tancat. És el que es denomina "cànon dels 18
punys“, que només en època ja molt tardana, a partir del segle VII a. C., seria
substituït per un altre de 21 punys, que allargava més les figures.
- La llei de la
simetria i la frontalitat. Reforçades per la disposició dels braços als
costats del cos i la rigidesa del clatell, que subjecta en posició central el
cap.
- Les dimensions:
s'alternen des d'estatues de petita grandària a estàtues colossals. En
la representació de grups les figures es juxtaposen en una mateixa actitud i
posició.
- Arcaisme en les representacions
anatòmiques, que encara que resulten proporcionades (el cànon), ofereixen
una visió idealitzada del representat. Les formes acaben
resultant, per tant, rígides.
- La cama esquerra
sol avançar-se lleugerament en senyal de moviment, no de desplaçament. Els
braços pegats al cos. Tot això reforça el caràcter tancat de les
composicions.
- El tractament dels draps i vestidures també resulta rígid,
sobretot en les figures masculines; en les femenines els draps s'adapten al
cos.
- El hieratisme
(actitud hieràtica) i la solemnitat, són d'altres trets presents en l’escultura.
Els rostres són inexpressius, amb la mirada perduda en l'infinit, donant
lloc a imatges fredes i distants, totalment allunyades de l'espectador. Ulls
ametllats. Mirada alta i fixa al capdavant. El dolor i l'alegria no existeixen
en aquestes representacions, les figures semblen sorpreses en alguna desfilada
o cerimònia oficial.
- La jerarquització
de les figures és un altre tret característic. La major grandària de la
figura del faraó està d'acord amb el rang que aquest ocupa en la societat
egípcia.
- La seva funció és
presentar al faraó com un déu, com algú diferent del vulgar mortal, d'aquí l'absència de moviment,
l'estatisme i la quietud que suggereixen atemporalitat i, per tant,
eternitat.
És per això últim pel que l’escultura egípcia no sofreix
canvis importants al llarg de la seva mil·lenària història. Tals
convencionalismes van ser fixats en l'Imperi Antic i preservats gairebé fins al
final de la civilització egípcia.
Exemples notables de l’estatuària reial:· El faraó Kefren.
Imperi Antic, IV dinastia.
· La Tríada de Mikerí. Imperi Antic, IV dinastia. Obra
comentada.
· Rahotep i Nofret. Imperi Antic, IV dinastia. (allunyada
d'alguns convencionalismes per la seva policromia i major naturalisme).
ESCULTURA CORTESANA
L’estatuària cortesana enfront d'aquesta estatuària reial de
caràcter sobrenatural, es va donar un altre tipus d'escultura més “vulgar”, que
representava a alts dignataris de la cort reial, alts funcionaris, escribes o
administradors; en cap cas es tractava d'una estatuària popular”.
Obres notables d'aquest tipus són:· L'escriba assegut Imp.
Antic, V dinastia. (pedra calcària policromada). L'alcalde del poble. Imp. Antic, V dinastia.
Els trets que defineixen a aquestes escultures són:
- La humanització del
personatge representat, amb una gran càrrega de realisme. L'estudi
psicològic i la representació de les actituds humanes de forma naturalista
contribueixen a aquest efecte.
- S'empren els mateixos convencionalismes estètics que s'han
assenyalat per l'estatuària reial.
EVOLUCIÓ DE L'ESCULTURA EGÍPCIA
Encara que les
convencions es van mantenir durant tota la seva història, és possible establir
algunes fites evolutives i, sobretot, diferenciar l'etapa del faraó Amenofis
IV (Akenatón), que va introduir majors cotes de llibertat i realisme en la
plàstica.
